UNA D’INDIS
Bon
dia.
Ahir
pel 3/24 (6-6-2011) vaig veure un reportatge que em va cridar molt l’atenció,
un reportatge que parlava del Barça i els seus èxits. De com havia arribat un
equip de futbol com aquest on es ara.
Parlaven
senzillament de la humilitat, l’esforç i el sacrifici del seu entrenador i els
seus jugadors, gent formada a casa, però sobretot de l’equip, en que no
prevalien els egos personals ni les distincions ni res d’això, de treballar
tots en una direcció i per a un únic objectiu. Reconeguts a tot el món,
simplement per que fan la seva feina ben feta, fins i tot estudiats per grans
universitats i empreses de tot el món com a model.
A tot
això em va fer pensar en què difícil ha de ser posar-se d’acord a un poble com
Olesa.
-Quin
govern hauria de sortir que tingués aquest estil, aquesta estima i admiració
per part de tots els vilatans i que s’hauria de fer per motivar un equip?.
Desitjo que, sigui qui sigui el nou
alcalde reuneixi aquest requisits, ha d’entendre que Olesa és un poble humil,
un poble que tothom s’esforça cada dia, un poble que no vol perdre les seves
arrels ni costums, un poble que ja té el seu estil de joc, que sap el que vol,
de ben segur, que si el nou alcalde no perd del seu cap això, triomfarà, segur.