PETIT HOMENATGE A EN LLUÍS Mª XIRINACS QUE ENS HA DEIXAT

 

Ahir van trobar el cos d’en Lluís Mª Xirinacs, a la muntanya, en una zona boscosa de la collada de la Tuta, al terme municipal d'Ogassa (Ripollès) just en el territori del bressol de Catalunya, on es va forjar la nostra nació.

 

En Xiri, com amicalment se li deia, va néixer a Barcelona l’any 1932, i va posar fi a la seva vida d’una forma conscient i voluntària. Es va plantar, com ho havia fet tantes i tantes vegades al llarg de la seva vida, com a seguidor d’en Gandhi, i va encarnar una aposta personal de lluita pacifista contra l'opressió, i la va dur a la pràctica amb tota rotunditat des del franquisme. Just quan va complir 75 anys, el passat dia 6 d’agost, va dir prou i ho va dir amb el text que s’acompanya. (***)

 

(***)

En ple ús de les meves facultats

marxo

perquè vull acabar els meus dies

en la soledat i el silenci.

Si em voleu fer feliç

no em busqueu.

Si algú em troba

li prego que,

estigui jo com estigui,

no vulgui ell pertorbar

la meva soledat

i el meu silenci.

Gràcies!

 

ACTE DE SOBIRANIA

 

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

 

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007

 

La seva vida ha estat una constant donació als demés, no tan sols en les mes conegudes vessants política, nacionalista i independentista, sinó també en la vessant humanista de creació d’espais per l’estudi, per la cultura i pel diàleg. Aquestes tasques les ha vingut desenvolupant, entre d’altres, per mitja de la Fundació Randa-Lluís Mª Xirinacs, creada l’any 1987, amb el nom de Fundació Tercera Via fins que l’any 1998 pren el seu nom actual, i les seves finalitats son, entre d’altres :

 

- La investigació, formació i acció basades en la globalística i la dimensió comunitària, en diàleg amb tradicions arrelades en la nostra identitat catalana, mediterrània, europea i universal.

- La recerca, preservació i ampliació, debat, difusió i creació de noves propostes i aplicacions relacionats amb el treball d'en Lluís M. Xirinacs, fruit de tota una vida de dedicació, al voltant de la construcció d'un model global de la realitat, que abasta les dimensions científica, filosòfica, social i espiritual.

- La contribució a la formulació de respostes als nous reptes individuals i col·lectius que ofereix el món contemporani, reptes que requereixen d'una visió global que tingui en compte la dimensió històrica i posi en relació teoria i pràctica, ciència i espiritualitat, subjectivitat i objectivitat per tal de crear solucions lliures i solidàries.

 

Ara, en el  seu comiat, deixa un llegat mol valuós i molta feina per fer.

És la victòria d’en Xirinacs. Un exemple de dignitat tossuda, coherent i valenta,. Ell ha vençut.

 

Ara per uns dies, tothom se’n recordarà d'ell, els mitjans de comunicació i els polítics, que durant aquests darrers anys, l'han ignorat tan com han pogut... es per això que crec important recordar tot el que va fer per aquest país que es Catalunya, i per tots aquells que hi viuen i formen part del seu patrimoni humà, cultural, social, polític...

 

He cregut necessari posar-hi llum al seu record i a la seva memòria, doncs la seva lluita constant i la seva donació, va ser per a tots i totes, sens cap mena d’exclusió.

 

A la vegada que li dic gràcies Lluís Mª, pel teu exemple, per la teva dignitat  i manera  de ser, desitjo que el seu esperit voli en llibertat.

 

Enric Ases i Amorós

Olesa de Bonesvalls, 12.08.07