Benvolgut Sr. Vico, voldria contestar el seu escrit de data 10 d’Agost, publicat en aquest mateix espai. Permeti’m que li faci algunes reflexions:

L’aspiració catalana a l’exercici del dret a decidir només es pot basar en el principi democràtic de la voluntat majoritària dels ciutadans i ciutadanes d’una nació que no és reconeguda per part de l’Estat de què forma part, tot i que aquesta voluntat avui per avui no té possibilitats legals d’expressar-se a través d’una consulta popular d’aquest tipus.

Coherents amb aquest plantejament, diferents entitats de la societat civil han emprès algunes iniciatives per sol·licitar a les institucions i partits, a través del dret de petició, que reclamin la transferència a la Generalitat de Catalunya, mitjançant una llei orgànica, de les facultats inherents a la competència exclusiva de l’Estat per convocar consultes populars per la via de referèndums, tot i que aquesta opció ja ha estat negada en diferents ocasions per les Corts Espanyoles.

Actualment, el dret a decidir concretat en forma de referèndum de secessió, més que no pas altres fórmules tradicionals, és la que millor concreta el principi democràtic a l’hora d’expressar el dret d’una comunitat nacional a constituir-se en estat amb personalitat internacional.

En democràcia, la sobirania del poble rau en el sí de cada comunitat, a qualsevol escala.

La democràcia participativa s’ha d’exercir i reclamar des de tots els àmbits i tots estem obligats a posar-hi el nostre granet de sorra.

Segons el meu parer, aquesta era la demanda de la moció presentada pel GOOB-FIC.

En segon lloc vostè i la resta de regidors son els representants del poble i tenen l’obligació de treballar per a aquest, tal i com jo mateix vaig manifestar el l’últim ple de l’anterior legislatura. Per tant, la seva manifestació “que no ens semblava adient perdre el temps
amb aquests temes al ajuntament d'Olesa”, la considero totalment fora de lloc, i una falta de consideració per a tots els olesans i olesanes i, com no, per a tots els catalans i catalanes que desitgem en un futur poder comptar amb el nostre propi Estat reconegut internacionalment. Si no volia tenir feina la solució era quedar-se a casa seva.

A més això del temps és relatiu, i de ben segur que ha trigat més temps en redactar la seva resposta a l’escrit del Sr. Oliva que el que hagués emprat en escriure una carta a les institucions pertinents en el cas molt poc provable de que a vostè li correspongués aquesta tasca.

Avui en dia ja no cal utilitzar ni la màquina d’escriure ni el paper carbó, es tan fàcil com fer “copiar-pegar”. Entenc que les noves tecnologies també han arribat al nostre Ajuntament, no?.

Per tant, no tracti de justificar allò que és injustificable, com és el vot en contra de la moció de CiU i d’IC.

Finalment una correcció a la seva afirmació de que el PSUC va ser l'únic impulsor de l’Assemblea de Catalunya. L’any 1969 es va crear la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, on es van unir el Front Nacional, Esquerra Republicana de Catalunya, el Moviment Socialista, Unió Democràtica de Catalunya y el PSUC. A aquesta Comissió s’hi van anar incorporant altres forces, fins que en 1971 es va convocar la primera sessió de l’Assemblea de Catalunya, amb adhesions de partits polítics, i altres com organitzacions sindicals, els moviments veïnals i universitaris, grups professionals, etc.

Aprofito per felicitar a les forces polítiques del nostre Ajuntament que van votar en favor de la moció (PSC, GOOB-FIC, ERC), malgrat que això comporti una ralentització en la tasca diària del nostre Consistori i una despesa no pressupostada en segells.

Jordi Ramos