QUAN ELS
CATALANS TENIEM REI...
Aquest any 2008 es commemora el 800 aniversari del naixement d'un dels
personatges històrics més importants del nostre país: Jaume I "El Conqueridor"
o "el bon rei en Jaume" com se'l coneixia al seu temps. Fou rei
d'Aragó, de Mallorca, de València, comte de Barcelona i d'Urgell i senyor de
Montpeller. Durant tot el 2008 es succeiran actes de commemoració arreu els
Països Catalans i fa poques setmanes, a Poblet on fou enterrat, hi hagué un
acte central d'homenatge on hi participaren els presidents de Catalunya, de
l'Aragó, de les Illes Balears i representants del govern valencià.
Jaume I va néixer a Montpeller (Occitània) l'any 1208 fill del
rei Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. A l'edat de sis anys va ser
segrestat pel noble franc Simó de Montfort en ser derrotat son pare a la
batalla de Muret (1213) amb la qual es va posar fi a l'expansió catalana cap al
nord. A instàncies del Papa Innocenci III en Montfort va lliurar el nen Jaume
als cavallers templers de Montsó (Aragó) on va ser educat i instruït com li
corresponia. Amb només nou anys va prendre possessió com a rei en veient el
risc que suposàven els regents reials que es disputàven el títol. El consell i
la mestria dels templaris van ser crucials per tal que el jove Jaume I se'n
sortís en els moments difícils.
Els primers anys del regnat de Jaume I van estar marcats per les revoltes
de la noblesa aragonesa que no s'avenia a la preponderància del poder reial.
Tot i això, el 1227 els nobles van cedir i juraren fidelitat al jove rei. Amb
Catalunya i Aragó en época d'estabilitat i progrés, els nobles catalans
aconsellaren la conquesta de Mallorca als sarraïns i el monarca s'hi avingué.
Així doncs, el setembre del 1229 l'estol català va sortir del port de Salou i
després de mesos de crues batalles el 31 de setembre caigué el darrer bastió
àrab i Mallorca fou conquerida. Després va venir Menorca (1231) i finalment les
Pitiüses (1235). Amb la població autòctona alliberada del jou sarraï i amb la
totalitat de les Illes sota poder reial el 1236 començà la repoblació amb
pagesos de l'empordà.
Paral.lelament s'havia encetat la reconquesta de València (1232) però
finalitzada la guerra a les Illes la campanya valenciana prengué força i el
1238 les tropes catalanes i aragoneses comandades pel mateix Jaume I van
alliberar la ciutat de València. Arribaren a conquerir fins hi tot Múrcia però
els catalans van cedir aquest territori a la corona de Castella a canvi de que
aquesta renunciés a qualsevol aspiració en terres valencianes (Tractat
d'Almizra 1244). Acabada la conquesta l'interior del País Valencià va ser
repoblat per aragonesos i el centre i el litoral per catalans.
El 1258 Jaume I i el rei francés Lluís IX van signar el Tractat de Corbeil
pel qual França reconeixia la independència dels catalans (de fet ja ho éren
d'ençà el segle X) mentre que la corona de Catalunya-Aragó renunciava a
qualsevol expansió al nord del Rosselló.
Després de regnar durant més de seixanta anys, Jaume I va morir a València
el 27 de Juliol de 1276. Deixà en testament al seu fill Pere el Gran el regnes
d'Aragó, Catalunya i València, mentre que al seu fill petit Jaume II el regne
de Mallorca i la Catalunya del Nord. Aquesta divisió dels seus reialmes és un
dels fets que més han criticat i lamentat els historiadors del nostre país.
Així doncs, podem considerar Jaume I el "pare" dels Països
Catalans així com es considera Guifré el Pilós "pare" de la nació
catalana. Gràcies a ell i a tothom qui li va fer costat en les seves enormes
empreses avui la llengua i la cultura catalana no es troba restringida
només al Principat sinó que s'estén (amb més o menys salut) des de Salses al
nord a Guardamar al sud i des de Fraga a l'oest a Maó a l'est.
Aprofito aquest petit article històric per instar l'Ajuntament del nostre
poble a homenatjar també en aquesta data assenyalada un personatge crucial de
la història del país com en Jaume I tot dedicant-li algun dels nostres carrers
o places. I aprofitant l'avinentesa, prego al govern municipal que demostrin la
seva sensibilitat nacional i reconeguin la rica historiografia de Catalunya i
els Països Catalans en la nomenclatura dels nous carrers i places d'Olesa de
Bonesvalls.
Francesc X. Oliva i Castro