Aquest escrit fa referència als comentaris apareguts en el missatge http://calavifa.blogspot.com/2008/10/reflexions-en-veu-alta.html del Blog personal de Carlos Vico “Calavifa” i signats pel senyor Albert Silvestre i que es refereixen a la meva persona.

Agraeixo l’oportunitat que em dóna en Virgili Gabaldón de fer públiques aquí tant la meva indignació com la meva tristesa per comentaris d’aquesta mena i que cercant justificacions pròpies, responsabilitzen a tercers.

Penjo el meu escrit aquí, d’entre d’altres raons, per l’extensió del mateix.

Penso que un blog, i més quan és personal, com el del Carlos, o el meu, han de possibilitar la informació i la comunicació amb cert intercanvi d’opinions a nivell de “comentari”. Els debats és millor fer-los cara a cara, de manera presencial. I ja no parlem de les acusacions, sobretot si són personals.

És responsabilitat de qui gestiona el blog, acceptar o no les aportacions que fugen dels objectius que es planteja el mateix blog, les anònimes, les que s’amaguen darrera pseudònims, les insultants, etc...

No hauria participat en aquest estil de discussió en un blog si no se m’hagués acusat personalment.

És per això, que també faig pública la meva resposta aquí, fora del blog.

Senyor Albert Silvestre.

Anem a pams: cadascú entén el que vol entendre i accepta el que li convé. En la reunió que vostè esmenta, els seus companys es van presentar com a partit polític i jo vaig preguntar (ho recordo perfectament) -les forces polítiques també han estat convocades? que jo sàpiga, no ha estat convidades, no? Que per què? Doncs perquè si només s’havia convidat a una força política, no estàvem en igualtat e condicions. Per això volia aclarir la situació. I perquè si hi haguessin estat convidades potser algunes haurien fet un pensament! Potser CiU s’hi hauria presentat, o ERC, o els mateix PSC. O tal vegada no. Segur que no.

Permeti’m una altra rectificació abans de seguir: jo no estava com a representant del Consell Escolar, com afirma vostè, ni com a escola, ni tan sols com a mestra. Què hi pintava allà, el Consell Escolar? L’AMPA, com a associació, seria un altre tema. I no era el cas.

Jo hi era com a REVISTA!!!! Ai, aaiii...! que només recordem segons què!!

Però anem al que ens ocupa: jo no preguntava pel Luís i l’Estela com a persones, senyor Silvestre! preguntava per un partit polític, que és com ells s'havien presentat!!!!

Cert: tothom –o gairebé tothom- té un color polític. Però cal separar les coses.

Tot ho barreja, vostè: ciutadania i partit?, cultura i política? atenció i vots? Naps i cols?

La gent té dret a actuar com a persona, evidentment, per més que sigui d'un partit: jo mateixa a més de ser membre d'un partit, són ciutadana, mare, sòcia, veïna ... pertanyo a diferents col·lectius. Com molta gent. Com vostè mateix. Hi tinc dret, com tothom, a participar en allò que jo decideixi lliurament.

Vostè, els seus companys/es, qui sigui, té/tenen dret a assistir i participar en el que els plagui. Faltaria més!!.

I així hi estàvem tots, com a ciutadans i/o membres de diferents entitats o col·lectius (cívics, socials, ciutadans) per més que individualment tinguéssim o no un color polític.

Però allí, els únics que es van presentar com a partit polític van ser els seus companys.

Cal insistir que –com a persones, individus, ciutadans, olesans que són- ningú no els va negar res de res. Ningú els va excloure d'enlloc. En absolut. Al menys allí, davant meu! Al contrari.

I diu que OBVIAMENT ES VAN SENTIR EXCLOSOS, per la meva pregunta? I afegeix: NO HI VAREM TORNAR. Què fàcil!!!

Vinga senyor Silvestre. No em faci riure: d'un col·lectiu de gent adulta, d'un munt de persones i entitats, jo (una sola persona) plantejo una qüestió i ja va a missa? Carat, tu! si els plantejo que fora bo que es tiressin de cap a un pou, ho farien? A que no!

Vostès que estan acostumats a les assemblees, no accepten la diversitat d’opinions? Debatre? No permeten qüestionar res? No deixen donar l’opinió? Una opinió, una qüestió, és una ordre? Per vostès, si? Estan avesats a seguir ordres? Li ben prometo que jo estava convençuda, ben convençuda, que estaven acostumats a PENSAR. De fet, encara m’ho crec ara. De segur que tot això deu ser un malson. O no?

A veure.... Una Comissió de festes –per més que sigui qüestionable com a tal- es basa en la participació, les aportacions, opinions diverses, ... com una assemblea. M’equivoco? Si us plau, rectifiqui’m si m’equivoco. I vostès, per una qüestió, intervenció, opinió, (d’una sola persona!!!) es van sentir exclosos? Obviament exclosos? Exclosos per sempre més?. “Anda ya!!” Que bé que els va anar!

D’on més s’han sentit exclosos? De tot arreu? Caram! O són molt maltractats o són molt susceptibles,... o cerquen excuses per tot!!

Senyor Albert REFLEXIONI vostè mateix.

Si ells es van sentir exclosos... potser tenien les seves raons personals? o de partit? Per què es van sentir exclosos?

No culpi els altres. No distorsioni la realitat segons les seves conveniències. Així només es malmet el possible treball en comú del col·lectiu Olesa.

Si no han participat ha estat perquè no han volgut. I punt. Com jo. No he volgut participar. I ja està. I no culpo els altres per això, no argumento justificacions ni històries de màrtirs que només estan en el seu imaginari.

Acabant. No necessito disculpes per l'omissió d'un cognom. Per qui m'ha pres?

Li exigeixo disculpes perquè m'acusa d'una cosa que jo no he fet. Li exigeixo disculpes perquè em responsabilitza d’una cosa de la qual no en sóc responsable. Només vostès són responsables de no assistir als llocs, de no participar.

No escric tot això per un cognom. Que em vol prendre el pèl, o què?

Perdoni’m l’extensió del text. Però se li ha d’explicar tot a vostè.

Atentament,

Rosa Soler i Balletbò.