Sr. Alcalde
Potser hi hagi qui no trobi convenient trencar el marc polític de
consens, però crec que aquest marc de consens no és respectat. Espero que hi
hagi persones que vegin el que ens hi juguem, però estic convençut que sempre
algú intentarà interferir, d’una manera personalment interessada, en la
convivència quotidiana. Així, doncs, si no som capaços de reconduir aquesta
realitat, per a què serveix, la intel·ligència?
El compromís personal amb la societat fa que hi hagi moments en els que
hom creu que ja s’ha acabat la lluita per justificar els dubtes dels altres i
ha arribat l’hora de passar als dubtes d’un mateix
Davant la constant persistència d’algunes persones que s’acrediten com
a representants del teixit associatiu d’aquest municipi i que, segons el meu
punt de vista, forcen el trencament del que jo crec i entenc que hauria de ser
la pluralitat ciutadana (cosa per la qual encara no he parat de lluitar), em
veig –per dignitat política i personal- obligat a prendre la decisió definitiva
de posar tots els meus càrrecs polítics a la seva disposició.
No veig la necessitat de tornar a fer un
discurs per a algú que pensa exclusivament en si mateix. És per això, entre
d’altres raons, que em costa poder continuar lluitant en l’intent de dinamització tant cultural com
esportiva i mediambiental d’aquest municipi.
La dinàmica personal constant de certes,
diguem-ne... persones? es confirma quan es constata que en lloc de preocupar-se
pel moviment general, continuen entestats en la seva única veritat i són els
demés els qui els hi privem del no sé que.
Sóc molt conscient que els canvis poden
provocar discussió, desgrat, altres maneres d’entendre, però també il·lusió,
complicitat.... per això existeix el debat, aquestes són les cartes del joc: el
debat en la diversitat d’opinions per arribar a conclusions comunes, a acords
compartits.
El que no entendré mai és aquesta obsessió de
voler-se sentir menyspreat i alhora -en nom de vés a saber el què-, dir que s’és indispensable i que gràcies amb ell o
ells aquest poble ha prosperat.
La miopia política pot comportar mancances,
però la inòpia i la ignorància humanes poden provocar estralls de proporcions
incalculables.
Espero que aquest trencament social -que precisament jo no he provocat
entenent sempre aquest municipi com un sol poble- (a tothom no li interessa
veure-ho així, perquè ja els va bé), pesi i en escreix, a totes aquelles
persones, que com sempre en l'anonimat, han anant fent que l'estructura
associativa d'aquest poble es decantés cap a, perquè no dir-ho- l'odi i el
desencís, en lloc de caminar obertament i sense complexes cap a la convivència
i el treball comú de tot un municipi/poble.
Per acabar d’una manera poètica:
“... de vegades plou,
sense fer enrenou,
plou i plou
i plou al cor...”
Atentament,
Joan Parera i Serramià
PSC-Olesa de Bonesvalls
Olesa de Bonesvalls, 11 de
desembre de 2008.