Un altra d’indis

L’altre dia, concretament el dissabte passat sobre quarts de deu del vespre vaig assistir a un fenomen si més no curiós, d’aquells que em pensava que ja no passaven, d’aquells fenòmens que sembla que visquis al Bronx.

Doncs be, jo anava amb el meu cotxe en direcció a l’hospital (Barri Hospital), quan de sobte veig que no puc passar per la Plaça Fitó, -ja hi som- vaig pensar, allò semblava un “campi qui pugui”, (jugava el madrit em penso), cotxes per tot arreu, cosa que no podia passar, em vaig emprenyar molt, perdo la paciència amb facilitat, ho reconec, i esclar em vaig posar a tocar la botzina del meu cotxe, la sorpresa va ser que al cap de cinc minuts esperant, comença a sortir gent a veure que passava, fet normal, cosa que eren vora les deu i un paio pintant com un energumen a aquelles hores no era gaire normal, ho torno a reconèixer per segona vegada.

Al final, desprès de gastar la bateria, de tant insistir, va sortir una dona, cridant, (el que em va sobtar es que ja va sortir del bar cridant), -que “su coche no molestava” el fet es que sí, després d’una bona estona discutint amb un altre que no era jo, pobre de mi, de que si “ella llegó antes que el otro, por que ella lo dejó i no estava el otro aparcado,” que su coche no molesta, que si yo soy mas chula que tu, que yo ya me los conozco los chulos como tu ”,tot plegat, flipant, deia que si ella volia em feia passar el “meu cotxe” per allà, per aquell foradet entre dos cotxes.

No dubto en absolut de la seva perícia, però em nego a deixar-li el cotxe, faltaria més, al final el va treure molt a pesar seu, emprenyada com una mona “que lo saco por hacerle un favor”.....a mi, llavors vaig poder passar, tot plegat uns 20 minuts per travessar la plaça Fitó.

De qui es culpa?. Cal de veritat aguantar això? Com ens tornem eh?

Vaig assistir a l’últim ple, i recordo que va sortir aquest tema, no recordo qui ho va treure i qui va respondre, però el que sí recordo es que no se li va donar gaire importància des de l’ajuntament.

Potser sóc jo, que sempre em passen coses així, no es la primera al Barri Hospital, potser hauria d’haver fet marxa enrere i passar per la riera, però no, en aquell moment no en van venir ganes.

En definitiva:

Sento molt haver fet aixecar de la cadira a aquesta senyora que molt amablement va apartar el seu flamant Audi per que jo pogués passar.

Sento haver-la deixat amb la canya a mitges.

Però el que més sento de tot, es no deixar-la veure el gol d’aquell que es fa un petó a l’anell cada vegada que marca.

Santi Estrada.