Estat de comptes i altres fets del grup de Caramelles
Una vegada hem reunit les xifres definitives d’ingressos i despeses de
ENTRADES
Industries i comerços..................................... 3.520,-- €
Institucions
(Subvencions)............................. 4,544,93 €
---------------------------
TOTAL INGRESSOS
8.064,93 €
===================================
SORTIDES
Escriptori, materials pels penjolls, uniforme, 1.520,46 €
Decoració escenari i sala.................................. 502,64 €
Cost del refrigeri............................................... 4.254,63 €
Obsequis commemoratius............................... 556,80 €
--------------------------
TOTAL DESPESES
6.834,53 €
SUPERÀVIT 1.230,40 €
---------------------------
TOTAL IGUAL A
INGRESSOS 8.064,93 €
==========================================
Aquest superàvit es provisional, ja que
encara queden pendents de percebre unes petites quantitats de
El dia 7 de Febrer es va realitzar la reunió general ordinària, per a
presentar els comptes anuals als membres de
l’associació. Encara que la participació era escassa el President decideix
realitzar-la. Es va llegir l’acta amb la descripció dels comptes i es considera
correcte. Es posa a votació una proposta, de destinar una part del superàvit a
un acte cultural amb invitació de tot el poble. L’accepta la majoria, menys el
President Sr. Joan Margarit que al·lega que per decidir una qüestió econòmica
creu que hi ha poc quòrum i que tindríem que efectuar nova votació amb major
assistència de membres de l’Associació.
A la setmana següent, o sigui el dia 12 de Febrer, amb una bona assistència,
es torna a llegir l’Acta i els estats de comptes. Es reitera la proposta que es
va votar en l’anterior reunió. Aconseguint un total consens. menys, altre
vegada, la negativa del Sr. Margarit.
En principi l’acord semblava que prosperés però, ara el Sr. Margarit amb
data 28 de Febrer, torna a insistir en fer una nova votació el dia 7 de Març.
Considerant intolerable aquesta actitud
prepotent i antidemocràtica presento la meva dimissió com a Secretari
condicionant que la desconsideraria sempre que el President presentés la dimissió,
ja que tota convivència a nivell directiu, no personal, la veig totalment
impossible Aquest acte de força va provocar uns incidents que lamento
profundament. Però em temo que la decisió d’aquest Sr. es la mateixa del personatge d’un antic programa televisiu, el
Sr. Rigoli amb el seu popular eslògan “Yo sigo”.
No puc comprendre aquesta actitud prepotent, totalment dictatorial i amb tota
mena de manipulacions vulgui aconseguir, que per cansament la gent digui¿NO!
negant, d’aquesta manera, un homenatge que crec que hi teniu dret i mereixeu.
Quan escric aquest article, encara no ser l’actitud que prendran els
companys, tinc referència de diversos que diuen que no ho permetran, però em
preocupa el passotisme d’alguns que, moltes vegades per pressions i per no
comprometre’s, assumeixen situacions camaleòniques i es mostren en contra del
que realment ja havien manifestat desentenent-se
del problema, al·legant que ells sols venen a cantar i no els preocupen els assumptes
interns.
Sobre axó m’agradaria fer la reflexió de que quan una persona entra a
formar part d’una Associació o col.lectiu, te el dret i l’obligació de vetllar
i preocupar-se de tot el que fa
referència al desenvolupament de l’entitat i no accepto que, com si fos i una
tecla mes del piano esperi ser polsada per a donar el so,..... cantar i.......
res mes.
Si convé i es fa necessari ja serè mes concret, en un altre escrit,
exposant els problemes que el Sr. President m’ha presentat durant tota una etapa
de convivència en l’Associació i creieu que n’hi ha alguns (que puc demostrar)
que podrien deteriorar, mes encara, l’opinió que pugueu extreure de la seva
actitud actual.¡ No es renúncia mai a un càrrec o obligació per una sola vegada
que es presenta un desacord!.
Ramon Pons i Camps