Agraeixo a en Virgili, la possibilitat que em dóna de publicar aquest escrit al seu WEB.

Aquest escrit és la resposta a la rèplica que el senyor F. Montorio va penjar en el seu blog, en al·lusió clara i específica a un post del meu blog Fora d’Hores.

És per això que dono resposta a la “rèplica” en un lloc.... ni teu, ni meu, un espai que ofereix (sense problemes) sempre a tothom la possibilitat d’expressar la seva veu.

Benvolgut senyor Montorio.

Per començar. Escriu en el seu blog, seu, seu i seu de per vostè, en “rèplica” a un escrit meu. En el meu, a diferència del seu, hi ha enllaços de tots els espais a Internet (que conec, és clar) del poble i entre ells, hi ha el seu. Evidentment. Segons s’actualitzen, es col·loquen automàticament a la part superior de la llista de manera que és fàcil comprovar quan algú escriu un post nou.

El meu és un blog personal, si, però obert. Té moltes portes obertes a l’exterior. També hi ha gent que envia material per a que sigui publicat. O fa propostes. Evidentment la decisió final, és meva, per això el signo i me’n faig responsable.

Llegint el seu darrer missatge en el seu blog que “replica” un de meu (no seria més normal respondre en els comentaris del meu post?) em pregunto:

Què li passa? No sé qui es pensa que és, vostè? Es creu el centre del món? De les converses d’Olesa? Com pot ser que es pensi que és el centre de la vida olesana?

Quan he parlat de vostè, jo? És vostè l’únic que ha fet o farà o pot fer REVISTA a Olesa? Si hagués volgut respondre al seu escrit “Un proyecte que es dilueix” sobre la revista, l’hauria respost als comentaris del seu blog. Tal com cal.

En el meu escrit, l’he anomenat, jo? He posat el seu nom en algun lloc? Si l’hagués volgut anomenar hauria posat el seu nom i cognoms.

Li he retret res, jo? Vostè sabrà què va fer a l’anterior revista, com i per què.

Que té cua de palla? Perquè s’ofèn; “quién se pica ajos come”, diuen.

Ara no sé si començar a malpensar, després de tot el que escriu i em diu.

Vagi alerta: es queixa d’acusacions i és vostè qui les fa. I no pas lleus. I a més, falses. Algunes es podrien arribar a prendre com un insult, cosa que jo no he fet mai amb vostè.

Ni l’he anomenat ni he posat en dubte mai la seva PROFESSIONALITAT. Mai! Mai de la vida. No tinc coneixements professionals de la seva feina ni conec la seva tasca (fora d’Olesa) per fer-ho. Tampoc no he dit mai que un professional no hagi de cobrar per la seva feina feta. MAI!! Un treball, un salari.

Però perquè barreja les coses? Qui vol fer bullir l’olla, senyor Montorio? Vostè vol calar foc! Quina necessitat té de buscar-se problemes?

Jo no parlo de vostè. Jo parlo d’una REVISTA!!! D’una manera de fer INFORMACIÓ, DIVULGACIÓ... i COMUNICACIÓ en un poble. El nostre poble. Pregunto QUINA mena de revista volem. Una de dirigida o una de lliure. En quin moment parlo de vostè, aquí?

Per què es sent al·ludit? En té raons? Té mals de consciència?

Ja ho veu: qui està fora de joc és vostè: de joc, de lloc i ....de test.

Que vostè em pot alliÇonar? Això d’alliÇonar són pedagogies caduques, molt caduques. Alliçonar-me, diu? No s’equivoqui. No és que vostè no em pugui ensenyar res (tots podem aprendre de tots, jo també li puc ensenyar moltes coses, cregui’m!! i sense alliçonar-lo) No em pot “alliçonar” perquè jo no pretenc ser periodista, ni editor, ni ninotaire, ni maquetador... jo només pretenc fer un servei al meu poble. No es confongui. Ah! No hi havia caigut?

Vol parlar de sous? De cobrar?

Una. Cobrar és una cosa i tenir un sou una altra. Cobrar en negre, és una cosa i tenir una nòmina una altra. Rebre un sobre és una cosa i un ingrés per un contracte de treball una altra.

Dos. La diferència entre un treball professional i un de voluntari no és només el sou que el primer cobra i el segon no. El que cobra es deu a qui paga, que per això paga. Qui paga mana. El segon és lliure. No deu res. (Una altra diferència podria ser la qualitat. Però no sempre n’és una garantia. Hi ha professionals i gent que va de professional. També es sentirà al·ludit, ara?).

Així, doncs, la diferència entre una revista feta pagant i una d’altruista (feta pel voluntariat, la participació, la col·laboració, la implicació,...) és la LLIBERTAT.

L’altruisme, el servei a la ciutadania, el treball per a una comunitat, la dedicació a un poble... és això, PARTICIPAR, COL·LABORAR, APORTAR. O es pensa que qui dissenya els rètols de les festes de la COOB cobra?, o els que han fet la barraca nova han tingut un sou? o els que fan possible l’Esplai tenen nòmina? (per esmentar algú).

Ho ha entès, ara?

Hi ha una cosa que se’n diu participar en un poble, dedicació, implicació, “sentir-se part de” que molts fem com a servei a la nostra comunitat. A banda, tenim les nostres feines professionals, el nostre treball pel qual cobrem que pot coincidir, o no, amb allò que aportem al nostre municipi.

Ja no sé com més explicar-li. Que ho entén?

Jo no dic que vostè no cobri per la seva feina. Quan ho he dit, jo, això?

Dic, i evidentment és el meu parer (compartit per molts) que la REVISTA NO ha de ser una feina, com d’altres coses.

Seguim. De quina por parla? Què s’empatolla? Jo no estaré a la confecció de la revista, primer perquè he plegat. Se’n recorda? En segon lloc perquè si es fa de nou, segurament tindrà uns altres paràmetres i aquí la meva queixa, paràmetres dirigits (i així no m’interessa, si han de dirigir, sí, que paguin) i, sí, no hi seré, perquè evidentment faré nosa i no hi seré convidada. Ja hi serà vostè per mi. Potser el que té por és vostè? Per què?

Sembla que té memòria selectiva, vostè. Ha perdut algun any? Ja s’ha oblidat que quan es va recuperar la revista se’l va convidar explícitament a “col·laborar” a “participar”. Li torno a recordar el significat de PARTICIPAR, COL·LABORAR? No cal, oi?

Això... de quina por parlava? Que no seré... on? No necessito la revista per expressar els meus parers. Vostè ho sapperfectament. O a aquestes alçades, ja hauria de saber-ho. Sóc lliure d’expressar el que penso quan em sembla i on em sembla. Com vostè. Com tots i totes.

Aquest segle XXI, a més, té ein@s lliur@s que permeten expressar a TOTHOM allò que vol i escampar-ho per tot el món. I al nostre municipi hi ha webs i blogs que ho faciliten sense cap mena de trava.

També hi ha(via) una REVISTA que representa(va) la LLIBERTAT d’EXPRESSIÓ i fomentava la PARTICIPACIÓ. De moment ho deixo en present, perquè aquesta, com deia al blog, és la meva esperança.

No pretengui excusar-se i confondre el personal.

Si vol, si pot, quan vulgui, en podem parlar. M’encanta el cafè. (ens hauríem estalviat aquest llarg escrit)

Ja sap on trobar-me.

Atentament,

Rosa Soler (Fora d’Hores).