Després d´haber llegit l´escrit que la Rosa Soler a penjat al web d´en Virgili faig el mateix tancant per la meva part el tema, encara que no sé quina competició, per dir-ho d´alguna manera, lliurem fent-ho a “camp neutral”, com no sigui pel ressò d´aquesta pàgina? hom, aquesta vegada per fer les coses a gust de la Rosa, suposo, escriu des del mateix espai.

Amb d´aquestes línies dono, com he dit, el tema per tancat i o faig, no pas per manca de paraules per replicar el que em dius, ja he dit el que tenia de dir respecte el teu primer escrit, si ara hagués de respondre el teu desvergonyiment o transformariem en un intercanvi de lletres del tot mediàtic y la veritat és que no trobo adient, diem-ne, el “morbo” que segurament es crearia.

Rosa, tot el que vaig dir a la meva réplica sobre el teu escrit al teu blog, ho vaig fer amb certa contundéncia, aixó sí, vaig expresar el meu desacord pel que deias sobre la revista que es feia en temps pasats, com es feia i qui la feia, en contra tu ho has fet surtin del tot de mare y abocant tota la bilis que duies dins, comte en mosegarte la llengua, sembla ser que em tenies ganes.

Transformes les opinions en aseberacions i a sobre aquestes son mentides, com t´atreveixes a afirmar, amb la rotunditat que ho fas, coses de les quals no has estat present i en consequéncia no has pres part en cap moment?, la questió és posar en evidencia a la persona, repeteixo, amb mentides, és aixó el que en fa que ja doni el tema per tancat, un bescanvi de lletres en aquest sentit, veient la teva postura, per a mi no te raó de ser, continua llençan improperis, aquesta és la teva única manera de argumentar.

Del tema de la revista ya vaig aclarir al seu día lo succeit no ho tornaré a fer ara malgrat sembla ser que tu necesitis refrescar la memoria per a tenir clares les coses. Tens una gran facilitat per a dir sense dir i clar, després resulta que no as anomenat a ningú, bah!, home bah!, aixó si que és un insult, un insult a la inteligéncia peró així vas fent bullir l´olla.

Llegint aquest últim escrit teu em dona l´impressió que as fet una ingesta desmesurada d´aquest café que tant t´agrada i estiguis excesivament excitada o potser sigui que el llegir no t´hagi deixat escriure.

Rosa, fa mal qui pot no pas qui vol, el temps ens anirà posan a cadascú al lloc que li correspon, ja ho veuràs, fins no fa masa em deies Francesc, ara soc el Sr. Montorio, potser que aquest temps també ens va donan el tracte que mereixem.

Ah!, aquesta vegada no hi volgut encapçalar aquestes línies perqué de ben segur tampoc l´hagués encertat, tu mateixa.