Senyor Montorio.

“Quatre coses” i ho enllestim?

1. Per començar, dir-li que he hagut de rellegir el meu escrit, una mica preocupada perquè no em lligava el que jo recordava haver explicat i el que vostè m’ofereix per resposta. Senyor, vostè no ha entès res de res. Llegeix el que vostè vol entendre, des dels seus propis prejudicis i no el que diuen les meves paraules. No vulgui interpretar. Llegeixi, simplement.

2. Quins improperis li llenço? En què menteixo? Qui és que vol fer mal i a qui? Amb qui diu que estic competint? Sap què vol dir una conversa? I un projecte?

3. Rellegeix el que escriu, vostè? Li ho recomano.

4. Alerta per segona vegada (no hi haurà una tercera): segueix insultant-me, en alguns moments de manera greu. Jo no ho he fet mai. De passada li recordo que les injúries i les calumnies estan penades per la llei.

5. No pretengui justificar-se darrera les meves suposades habilitats. Reflexioni sobre la seva habilitat de sentir-se el centre dels meus escrits. Plantegis la raó. A mi no m’ha de justificar res. Vostè sabrà.

6. Sí, teòricament el temps posa les coses al seu lloc i cadascú on es mereix, i tot el que puja baixa i tot el que va torna. Però la vida és molt injusta i aquestes teories no les podem garantir. Vostè ja hauria de saber-ho.

7. Que fins no fa gaire li deia Francesc? Fa molt de temps (anys) que vostè em gira la cara i em nega la paraula. Jo sempre el saludo (sense anar més lluny fa un parell de dissabtes, just abans que vostè m’esquivés sense dir-me ni ase ni bèstia, al forn davant força gent). Li dic Senyor, per cortesia i educació: estic fent un escrit públic. Vostè escriu “la Rosa”. Serà que pertanyem a categories diferents. De noble i de senyor se n’ha de venir de mena.

8. No és vostè que tanca res. És que no té arguments. Sóc jo que ho deixa córrer. No tinc més temps per perdre.

Atentament,

Rosa Soler

13 de Setembre de 2009

PD: Insisteixo amb això del cafè: ha de ser amb cafeïna i m’agrada sense sucre.