PREGÓ DE LA FESTA MAJOR D’OLESA 2011.

Bona nit i molt bona FM a tots i totes!!!

Volia començar per agrair a l’alcalde, l’Enric, i a tots els que m’heu fet l’honor de poder fer el pregó d’aquesta FM. El primer que em vaig preguntar, i de fet, el primer que li vaig preguntar va ser: “que havia fet jo per merèixer aquesta distinció”. Em va respondre: ser d’Olesa, haver marxat del poble i haver tornat, estimar Olesa, ser jove i alguna cosa més. Essent per aquests motius, no pots ni evident vols negar-te a fer-lo i aquí em teniu. Un pèl nerviós i explicant-vos algunes historietes que espero que no es facin gaire llargues.

No em puc estar de comentar el moment en el que ho vaig dir a la família, sorpresa evident en la reaccions, estupefacció i ma mare a part de l’alegria corresponent va i diu: “com no els hi fotis canya, em sentiràs”. (i penses a qui foto canya, a polítics (als d’aquí o als de fora), a banquers, als especuladors, als mitjans de comunicació, a corruptes en general,...podríem amb tanta gent que avui, diguem que no toca...)

En uns moments difícils com els que estem vivint i abans de començar la festa però, voldria tenir unes paraules per totes les persones que ho estan passant molt malament, ja sigui aprop nostre, com de molt lluny; que estan passant fam, guerres, desplaçaments, injustícies, que s’han quedat sense feina i cada cop tenen un futur més complicat. Tot això crea molta tristesa. Tristesa i indignació, veient que els que hi poden fer alguna cosa, tanquen els ulls o miren cap una altre costat i paren la mà, i 4 desgraciats segueixen omplint-se les butxaques sense cap mena de moral. Davant d’això, no podem quedar-nos de braços plegats sense fer res, ni tant sols des d’un poble tant petit com és Olesa. Indignem-nos i intentem canviar les coses. És responsabilitat de tots, i tots podem posar el nostre petit, però imprescindible gra de sorra.

Alguns pensareu que no és un discurs per fer un pregó de FM, però per mi era necessari començar amb aquestes reivindicacions i algunes altres que aniran apareixent durant el pregó, ja hem coneixeu. Volia dir aquestes paraules abans de començar la festa, per així poder valorar més el que tenim i siguem conseqüents amb nosaltres mateixos. Com diria l’amic: El respecte i la dignitat de les persones han d’anar per davant de qualsevol cosa. “ho sento, però algú ho havia de dir!!!”

Ja toca començar a parlar d’Olesa, on tampoc no ens escapem d’aquesta indignació. Aprofito per demanar als nostres polítics que estigueu a l’alçada que la situació mereix, que prengueu les decisions que calguin però sempre pensant amb el bé del poble i de la nostra gent i no en el benefici propi. Que treballeu junts, que la unió fa la força i aprofito per mostrar la meva satisfacció veient que heu començat a treballar per aconseguir un govern governable,

gràcies a l’esforç que heu fet tots plegats. Acabeu de començar la legislatura, feu-nos sentir orgullosos quan s’acabi. A Olesa hi ha molta feina a fer, com a tot arreu, però realment hi ha temes en els que anem molt endarrerits i cal anar per feina.

Que dir-vos de la meva relació amb Olesa, ara que he tornat i estic tant a gust,..., que he tornat per que he volgut, amb la millor companyia que ho podia fer i ara, amb la Carla, que és el punt culminant de la nostra felicitat.

Ja de ben petits, per nosaltres Olesa era un lloc ple de llibertats; recordo que el poble era gairebé el paradís, amb l’Arrabal i bona part del poble sense pavimentar, amb molta menys gent que ara, llavors érem poc més de 350 persones a tot Olesa i amb una escola que tenia uns 15-20 alumnes i un sol mestre per tots (pobre).

Podíem jugar a futbol al mig del carrer sense patir gaire, anar amb bicicleta amb tota tranquil·litat. Passàvem hores i hores al carrer, jugant a mil coses; nosaltres encara no érem de la generació de l’ordinador i els videojocs (com ens deien sovint: no se’t caurà la casa a sobre, no!!).

Esperàvem que arribessin els caps de setmana i vacances amb moltes ganes, per que és quan venien algun dels nostres amics, i també algunes amiguetes, que sempre anava bé per alegrar les vistes dels pocs que vivíem aquí tot l’any.

Així van anar passant els anys, del cotxet a les bicicletes, primer de 4 rodes després 3 i al final amb 2 (fotent-nos algunes òsties memorables i que han deixat cicatrius), passant pels patins i patinents, per les motos, que encara que no en tinguessis et feies un fart de voltar i voltar, fins arribar a l’esperat cotxe (amb el carnet de conduir, aquí tant valuós com treure’t una carrera) que et dona l’autonomia necessària per viure en un poble tant aïllat com Olesa i que no destaca precisament pel seu transport públic.

Els estius aquí eren perfectes; amb molta gent, bon temps, dies llargs i aprofitats; a l’hivern tot es fa més dur, la foscor, la solitud dels carrers sense gent, el fred que ho arronsa tot. Amb la colla passàvem molts moments en racons més o menys amagats, fent caliu a la nostra manera (els que hi éreu ja m’enteneu), amb la colla de sempre. Colla que amb el temps es va anar ampliant ajuntant joves de diferents generacions. Ara un pèl desperdigats, uns per aquí uns per allà i algú que ens va deixar abans d’hora, però tots amb Olesa ben present. Aprofitant festes com aquesta per retrobar-nos molts de nosaltres, festes comptades durant l’any, FM d’Olesa, FM de l’Hospital, aniversari del Franky amb molt poder de convocatòria i alguna més.

Amb vosaltres van a anar arribant els primers cigarrets (ben amagats), les primeres borratxeres (4 de comptades, eh!!), els primers petons, (bé diguem-li petonets), moltes hores de futbolí, billar i dardos, vaja molts vicis per passar el temps...i moltes vivències que no cal reviure-les totes aquí.

També vull dir que viure a Olesa no sempre ha estat tant divertit. Recordo passar una època, podríem dir en la post adolescència i suposo que com a molts joves, en la que tenia unes ganes boges de sortir d’Olesa, de conèixer mon, sense massa motivacions al poble i sentint-nos poc valorats i sense espais per poder participar en activitats que ens poguessin motivar.

M’agrada recordar també com vam guanyar els primers calerons molts de nosaltres.

Era collint raïms, una feina molt nostra, dura però de la que em sento molt orgullós. Una feina que avui dia, cada cop menys joves podran fer, entre d’altres coses, per la mecanització d’un sector cada cop més industrialitzat. Un sector (el de la vinya) que crec que encara està poc valorat socialment i espero que es dignifiqui com es mereix.

Després de treballar en diverses feines, vaig estar uns mesos a la fàbrica de xiclets (com molta gent d’Olesa), a l’Ajuntament a fer la objecció de consciència, on vaig quedar-m’hi a treballar un temps. Van ser uns anys que em van servir per conèixer més Olesa, el nostre paisatge i paisanatge, del que en tinc molts bons records tot i la complexitat de treballar en un petit ajuntament.

Em va costar força prendre la decisió de marxar d’Olesa, tot i que estava crec, prou justificat per anar a estudiar; evidentment també la motivació de conèixer altres coses, viure a Barcelona i conèixer altres formes de fer, de relacionar-nos, d’aprendre a viure situacions que potser a Olesa no s’haguessin donat.

Per deixar lluny una temporadeta les tafaneries típiques i sovint emprenyadores d’un poble petit, on el “safareig” encara es fa bastant al carrer i no tant veient les merdes que fan a telecinco, per exemple, que també!!

Amb el temps, et vas adonant del valor que té l’indret on vivim, el paisatge que ens envolta, els espais agraris i forestals, formats pel Garraf, amb una geologia brutal, les nostres serres, les cabanes de pedra seca ara posades de relleu, les vinyes que em fascinen, i que tampoc em puc estar de demanar-ne la seva preservació. Que no segueixin minvant en el nostre municipi ja que son la nostra identitat, la nostra forma de viure i entendre el territori i son qualitat de vida; alhora, per altre banda, son fragilitat davant qualsevol agressió i l’especulació immobiliària, com la que s’ha viscut els darrers anys i ara, menys violenta per la crisi que estem passant. Segurament això serà de les poques coses positives (deixeu-m’ho dir així) que en podrem treure d’aquesta situació, d’aquesta crisi.

Espero que també serveixi per que en germini alguna llavor, que en créixer transformi moltes coses i al florir millori les persones; com diuen “la dificultat aguditza l’enginy”. I cal aprofitat aquestes crisis per fer canvis i sortir-ne amb uns valors més humans, més ecologistes i menys egoistes.

La veritat i sovint és una llàstima que sigui així, les coses prenen moltíssim més valor quan no les tens; això és d’alguna forma el que passa quan te’n vas a viure a un altre lloc; per molt bé que t’acullin i per molt bé que vagi estar al barri d’Horta de Barcelona durant gairebé 10 anys, sempre trobes a faltar els teus orígens.

Anant pel nostre petit país i no gens lluny d’aquí, t’adones d’alguns dels secrets del nostre poble, i és que encara és un gran desconegut.

Quan he estat vivint fora d’aquí, sempre m’ha agradat dir que soc d’Olesa; és alguna cosa que es fa sense pensar i no saps massa bé per que, però és així.

Estic molt content d’haver tornat i haver-ho fet amb l’experiència que ho he fet, amb una mentalitat crec que força canviada............

Olesa també ha canviat força. Quan vaig marxar, coneixia a gairebé tota la gent del poble i al tornar, diria que fins i tot fa un punt de ràbia, veure tanta gent desconeguda, però tranquils que ja tindrem temps.

Hi ha coses que m’agraden i d’altres que no tant....

M’agrada haver tornat i veure moltes de les persones que hi vols veure.

No m’agrada haver tornat i veure moltes parcel·les buides, especulant, en un poble on costa trobar lloc per anar a viure.

M’agrada haver vingut a viure al barri de l’Hospital..

No m’agrada gens tenir la sensació de jugar-me la vida cada cop que sortim del barri amb el cotxet per venir al poble, passant per unes escales gens còmodes i amb una inaccessibilitat total, per acabar creuant una carretera molt perillosa.

M’agrada que tinguem guarderia, casal d’estiu, colònies a l’escola, piscina, coses importants que quan érem petits no teníem.

No m’agrada que hi hagi tants mosquits, i ara a més que de nit, de dia (ho sento, però també ho havia de dir; és de les coses que menys trobes a faltar de bcn).

M’agrada que amb poc temps hi ha hagut molts naixements al poble, m’agrada per la Carla i per Olesa, i també que uns quants hagin estat al barri de l’Hospital (ho dic per les escales i la carretera).

M’agrada haver tornat i fer-ho amb la Txell (he de dir que ella va iniciar d’alguna manera les ganes de retornar) i la Carla, les dues dones de la meva vida, aquí a Olesa, on estem de meravella.

M’agrada gaudir del temps que és la riquesa més gran que podem tenir, de la tranquil·litat, dels paisatges amb les seves textures, colors i olors, el silenci (un luxe que no te preu) i de tots vosaltres, que en el fons sou els que aneu fent el nostre dia a dia.

M’agraden molt moltes coses d’Olesa i és per això que estic aquí!!

Amb tots, que al llarg de la meva vida heu fet que sigui com soc; els pares, sempre recolzant en tot moment i aguantant tot el que us hem fet patir (una abraçada ben forta al pare que al final ha pogut venir, la persona amb més ganes de viure que he conegut mai). La mare, autèntica lluitadora i dona admirable (un petó enorme), família, que cada cop som més i més aprop i això és genial; amics que tampoc seria el mateix sense vosaltres. Gràcies a tots per compartir les vostres vides amb mi i espero que ho puguem fer durant molts anys. I sobretot ara que al ser pare fem unes passejades per tot el poble, vinyes i muntanya, que es poden fer llargues i llargues, trobant-te amb l’un i després amb l’altre, i amb tothom tens alguna cosa a parlar i comentar, en el fons fer poble.

Per acabar em queda desitjar-vos que passeu una molt bona FM, amb les vostres famílies, els amics i la gent que estimeu. Que disfruteu dels àpats, que mengeu força i ben bo (si pot ser ecològic i de proximitat millor), que beveu el necessari que això ajuda a riure i passar una bona estona (però amb seny i si pot ser de la nostra terra, millor); que balleu i balleu fins que el cos digui prou i si encara teniu força remateu la nit de la millor manera possible.

Que durant aquests dies i en la mesura que sigui possible, deixem els problemes de banda i gaudim de la FM que fins l’any vinent no la tornarem a tenir.

VISCA CATALUNYA

VISCA OLESA I

BONA FESTA MAJOR!!!