Bona nit a tothom…

fa uns dies la Neus de l’ Ajuntament em va trucar deixant un missatge al móbil dient que em volien fer una petició… truco a l’ajuntament i em diu -et voliem demanar que facis el pregó de la FM de l’ Hospital …………quan vaig reaccionar li vaig dir -hòstia …però això no ho fa alguna persona que ja n’ha vist moltes?… diu -sí i que no n’has vist unes quantes tu?- “patapam” ja la tens… doncs si, quasi quaranta… i ben mirat potser ja toca col-laborar una mica no (això ho vaig pensar jo) ??... doncs aquí em teniu… amb quasi 40 anys, esperant la crisi i a punt de llegir-vos el pregó.. (a partir d’aquí durarà uns 9 minuts… ho dic pels que tinguin alguna cosa millor que fer).

Quan et demanen de fer un pregó, penses, qué es un pregó? com es fa un pregó? Diu el Pompeu: “Discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d'una festivitat o celebració.” Ostres.. Pompeu.. no m’ajudes gaire…i pregonar, què és pregonar? “Pregonar: fer una crida, cridar el nunci”.. el nunci? Qué es el nunci? “Aquell qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta” ara sí que ho entenc.. soc com aquell xicot que al poble del meu pare (Alustante-que con pocos hay bastante-) passava amb la bicicleta, la gorra i la trompeta i avisava que havia vingut el “melonero a la Plaza del Doctor Vicente”. Doncs vinga ara que ja sabem el que he vingut a fer… pregonem:

1. Pregono que, amb quasi 40 anys i mirant el barri,… la vida passa molt depressa.

2. Pregono tal com deia aquell que sempre ens lamentem més del que no varem fer que del que hem fet.

3. Pregono que amb quasi 40 Festes Majors, tot i ser present en totes excepte una no he participat realment en cap.

4. Pregono que aprofiteu la festa i que la disfruteu en tots els sentits. Deia el gran Gilles Deleuze que “la vida té tant sentit com tu siguis capaç de donar-li”… pareu-se a pensar una mica en aquesta frase… fareu que aquesta FM sigui una meravella? Heu vingut a disfrutar o només a passar-ho bé?

5. Pregono que tenim un barri tan preciós com oblidat i que algú de l’ Ajuntament hauria d’arribar-se als “culompius”… suposo que no teniu nens perque sino no deixarieu que l únic parc infantil que tenim al barri estigui com està …de la manera que estan tard o d’hora alguna canalla si farà mal.

6. I si heu arribat fins “els culompius”demà a la llum del sol, mireu-se l’ Hospital… o millor dit el Be d’interes nacional de l’Hospital de Cervello. Ho sabeu que és l’únic Hospital de Catalunya construit fa més de 700 anys que conserva la seva estructura intacte? Pels que no ho sapigueu, l’Hospital de Cervelló, o millor dit l’ hostal de Cervello feia en el seu temps la funció de lloc de descans i almoina per aquells que feien el camí Ral de Barcelona a Vilafranca, i fins i tot el va visitar algun rei, que segon les “malas lenguas” emmalaltí i morí camí de Vilafranca. He somiat alguna vegada veure’l restaurat, veure les seves cambres, les seves pedres que respiren historia me’l imagino amb una biblioteca plena de llibres un entorn enjardinat per fora… us ho imagineu?? Que esperem a recuperar-lo pel poble? Em moriré i encara serà del bisbat? Ha nascut ja l’alcalde que prioritzi la recuperació del major tresor que tenim a Olesa i al Penedes?

7. Pregono que soc fill del barri de l’Hospital i que tots els records de la infancia m’omplen de joia. –Per mi el barri de l’hospital i la seva Festa Major son records com per exemple:

–El camion del meu pare o el del Mariano de Cal Nen, fent d’escenari,,, els anys que l’envelat va ser un circ,,o aquell any que vàrem fer el ball al carrer de Cal Pau,.. també varem tenir un any vaquilles ,,, és un barri entranyable on encara ens coneixem tots els veins i on els nens encara poden jugar al carrer. Però jo ja fa uns quants anys que vaig marxar… el meu barri de l’ Hospital és un collage de emocions on hi surten records d’infantesa … recordo moltes persones que ja no hi son com el Josep Salas (quantes tardes de futbol, a casa, a l’era, a la riera de cal bute), la Milia la Cabrera i el Cabrer ( era l’época en la qual beviem llet de cabra recien munyida), la Laureana, La Pepa de Cal Nen (sempre cosint a la finestra), La Maria i el Mariano (ella tan alegre i ell tan serio), la Roseta de cal Fusté (sempre venia a veure la iaia..vols que et baixi pa de la penya?), la Teresina i el Carlos de Cal Bote (ella sempre reia… ell pujava a Olesa el diumenge amb la Trans i a vegades es quedava tota la tarda dins del cotxe escoltant el futbol, això és un tret característic dels del barri… amb poca cosa en tenim prou), La Maria de Cal Pau, el Joan de l’Hospital Gran (quan jo era petit el Joan passava per les cases, entrava tranquil.lament i et cantava un “cielito lindo” o uns “clavelitos” amb la seva veu prodigiosa… ara gairebé sembla de un altre segle això… qui te la porta oberta de casa perque entrin els veins??, ….també recordo el Climent, La Lidia i el Jaumet, la Roser de Cal figaro (jo sempre anava a portar-li la verge de Santa Marta que recorre les cases d´aquest meravellos barri), La Lola i el Quim de cal Peret (sempre m’havia donat la impressió que els Sopa de Cabra estaven pensant en tu quan van escriure “El boig de la ciutat”), la Maria de cal Ponet, i tants d’altres que ja no hi son com la iaia i el padrí de casa…. Qué us podria dir d’ells?.. ella tot cor, sentiment i sacrifici infinit cap el seus …quan era hivern abans d’anar cap al cole d’ Olesa, (aquell poble que sempre ens ha quedat tant lluny i que ens ha oblidat la majoria de vegades), per tal que no tingues fred als peus, m’escalfava les bambes amb un parell de brases del foc abans de posar-me-les… el padrí… un cervell privilegiat limitat únicament per les seves pròpies pors … els que el vau conèixer ja sabeu com era, disposat a parlar, dialogar durant hores, devorador de llibres, mentre va ser subscriptor de la Vanguardia jo no he vist lector com ell,.. llegia desde la primera paraula de la portada a l’última de la contraportada,,, us explicaré una anécdota d’ell… cap als últims anys vàren aterrar els diumenges testigs de jehova, després de venir la primera vegada a casa, venien i preguntaven ja pel padrí directament, es passava amb ells dues o tres hores parlant allà al garatge.. quan varen passar quatre o cinc diumenges… aquells dos no els varen deixar tornar més… el padrí els havia convertit en uns agnòstics convençuts…. Pep estaría ben orgullos de tu… ell sempre va votar Esquerra Republicana, encara que els diumenges calia anar a missa,… el “clero”, tal com ell deia, té molt de poder… … alló que deiem de les pors…

Aquest és resumint, una mica el meu barri, el barri de l’Hospital, i espero que els que actualment hi viviu pogueu mantenir el que sempre ha sigut una gran familia de veins, d’amics, de persones que totes tenen un tret en comú: la hospitalitat, aquell fet que ens fa tenir les nostres portes obertes a tots aquells que volen venir a coneixer el nostre barri. I la nostra Festa Major es el resultat del tarannà d’aquestes persones , es una Festa Major petita pero entranyable, d’hivern però amb molt de caliu, de no massa soroll, de no massa festa, de no massa de res, però feta per nosaltres , feta per vosaltres, la gent del barri de l’ Hospital.

Així doncs disfruteu-la, respecteu-la i estimeu-la.

BENVINGUTS A TOTS I BONA FESTA MAJOR