HISTORIA

El poble d'Olesa de Bonesvalls

      El poble d'Olesa de Bonesvalls (265 m d'altitud) és situat a la dreta de la riera d'Oleseta, sobre la carretera d'Avinyonet a Gavá, amb la qual es comunica per un trencall.  L'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista i documentada des del 1143; de l'església antiga, que no fou consagrada fins el 1231, queda algun vestigi románic. El temple actual, d'estil neoclássic, data del 1777.
      El cementiri és al tossal de la Rengla, al NW del poble.
      El lloc d'Olesa, que pertanyia al terme del castell de Cervelló, és esmentat el 1038. El 1117 hom esmenta el camí que passa per Olesa, i el 1143, la vila de Sant Joan.  El 1183 Guerau Alemany va definir a favor del monestir de Sant Cugat el cens que percebia del mas anomenat de Pedrosa, del terme del castell de Cervelló, dins la parroquia de Sant Joan d'Olesa.
      Les activitats lúdiques de la població eren menades pel Centre Cultural i Recreatiu, que mantenía un local teatral, actualment no doncs el centre va ser enderrocat. El poble celebra festes pel tercer diumenge de juliol, a més de la festa del Vot del Poble per Sant Sebastiá (20 de gener).

Altres indrets del terme

      El nucli de L'Hospital, anomenat antigament la Pobla de Cervelló o I'Hospital de Cervelló, és situat a migdia del cap de municipi, vora la carretera d'Avinyonet, gairebé coincidint amb el traqat del camí medieval.   És habitat per uns 150 h.  El poble es formá a redós de l'antic hospital que hi fou fundat pels Cervelló.  L'Hospital de Cervelló, o d'Olesa de Bonesvalls (o de Santa Maria de Bonesvalls), va ser fundat el 1262 per Guillem de Cervelló, dintre el terme de la parroquia de Sant Joan d'Olesa, per a l'acolliment dels vianants i pelegrins que passessin per l'antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedés, per Sant Boi i Olesa de Bonesvalls.   El mateix Guillem de Cervelló dotá posteriorment I'hospital amb la vila rural de Sant Joan d'Olesa i amb el molí de la Planella.
      Més endavant,les quadres d'Ordal i de Vallirana depengueren, també, de I'Hospital de Cervelló.  Fou administrat pel prior de Sant Pan del Camp de Barcelona, peró el 1328 ja havia passat al bisbe de Barcelona (que hi fou representat a partir del segle XVII pel rector d'Olesa).  Un dels administradors de l'Hospital delegats del bisbe, Bonanat Manyosa, adquirí del rei la plena jurisdicció del terme (civil i criminal) el 1381.
      L'obertura, a la fi del segle XVIII, de la carretera de Barcelona a Valéncia pel coll de la Creu d'Ordal i la pérdua d'una part de les rendes per causa de la política dels governs liberals motivaran l'acabament de la seva funció, a mitjan segle XIX; l'administració fou confiscada a la Mitra i adquirida per Manuel Girona, que la hi retorná.
      L'edifici de ]'Hospital d'Olesa de Bonesvalls ha perdurat fins a l'actualitat com a centre d'una explotació agrícola.  El conjunt d'edificis de I'hospital és fortificas i conserva una torre mestra de planta quadrada.   Obra de transició del románic al gótic, és un dels pocs hospitals medievals que hem conservas gairebé íntegrament.   L'interior ha estat molt reformat durant els segles XVI i XVII.   La capella de Santa Maria de l'Anunciació, amb notables pintures murals gótiques, fou molt reformada al segle XVII i malmesa el 1936.   Ha estat restaurada posteriorment.  Es conserva, encastat al mur exterior per sobre de la porta, un cap esculpit en marbre, probablement d'época romana.
L'Hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls, fou objecte d'un acurat estudi per a un projecte de restauració que encara no s'ha dut a terme.

Bibliografia : Enciclopèdia catalana