HISTORIA |
El poble d'Olesa de Bonesvalls
El poble d'Olesa de Bonesvalls (265 m
d'altitud) és situat a la dreta de la riera d'Oleseta, sobre la carretera
d'Avinyonet a Gavá, amb la qual es comunica per un trencall. L'església
parroquial és dedicada a sant Joan Baptista i documentada des del 1143; de
l'església antiga, que no fou consagrada fins el 1231, queda algun vestigi
románic. El temple actual, d'estil neoclássic, data del 1777.
El cementiri és al tossal de la Rengla, al NW del
poble.
El lloc d'Olesa, que pertanyia al terme del castell de
Cervelló, és esmentat el 1038. El 1117 hom esmenta el camí que passa per Olesa,
i el 1143, la vila de Sant Joan. El 1183 Guerau Alemany va definir a favor
del monestir de Sant Cugat el cens que percebia del mas anomenat de Pedrosa, del
terme del castell de Cervelló, dins la parroquia de Sant Joan d'Olesa.
Les activitats lúdiques de la població eren menades
pel Centre Cultural i Recreatiu, que mantenía un local teatral, actualment no
doncs el centre va ser enderrocat. El poble celebra festes pel tercer diumenge
de juliol, a més de la festa del Vot del Poble per Sant Sebastiá (20 de gener).
Altres indrets del terme
El nucli de L'Hospital, anomenat
antigament la Pobla de Cervelló o I'Hospital de Cervelló, és situat a migdia del
cap de municipi, vora la carretera d'Avinyonet, gairebé coincidint amb el traqat
del camí medieval. És habitat per uns 150 h. El poble es formá a
redós de l'antic hospital que hi fou fundat pels Cervelló. L'Hospital de
Cervelló, o d'Olesa de Bonesvalls (o de Santa Maria de Bonesvalls), va ser
fundat el 1262 per Guillem de Cervelló, dintre el terme de la parroquia de Sant
Joan d'Olesa, per a l'acolliment dels vianants i pelegrins que passessin per
l'antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedés, per Sant Boi i Olesa de
Bonesvalls. El mateix Guillem de Cervelló dotá posteriorment I'hospital
amb la vila rural de Sant Joan d'Olesa i amb el molí de la Planella.
Més endavant,les quadres d'Ordal i de Vallirana
depengueren, també, de I'Hospital de Cervelló. Fou administrat pel prior
de Sant Pan del Camp de Barcelona, peró el 1328 ja havia passat al bisbe de
Barcelona (que hi fou representat a partir del segle XVII pel rector
d'Olesa). Un dels administradors de l'Hospital delegats del bisbe, Bonanat
Manyosa, adquirí del rei la plena jurisdicció del terme (civil i criminal) el
1381.
L'obertura, a la fi del segle XVIII, de la carretera
de Barcelona a Valéncia pel coll de la Creu d'Ordal i la pérdua d'una part de
les rendes per causa de la política dels governs liberals motivaran l'acabament
de la seva funció, a mitjan segle XIX; l'administració fou confiscada a la Mitra
i adquirida per Manuel Girona, que la hi retorná.
L'edifici de ]'Hospital d'Olesa de Bonesvalls ha
perdurat fins a l'actualitat com a centre d'una explotació agrícola. El
conjunt d'edificis de I'hospital és fortificas i conserva una torre mestra de
planta quadrada. Obra de transició del románic al gótic, és un dels pocs
hospitals medievals que hem conservas gairebé íntegrament. L'interior ha
estat molt reformat durant els segles XVI i XVII. La capella de Santa
Maria de l'Anunciació, amb notables pintures murals gótiques, fou molt reformada
al segle XVII i malmesa el 1936. Ha estat restaurada posteriorment.
Es conserva, encastat al mur exterior per sobre de la porta, un cap esculpit en
marbre, probablement d'época romana.
L'Hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls, fou objecte d'un acurat
estudi per a un projecte de restauració que encara no s'ha dut a terme.
Bibliografia : Enciclopèdia catalana
|